El risc silenciós de convertir-se en societat patrimonial en l’impost sobre societats
En tancar els comptes de l’exercici, hi ha una comprovació que moltes empreses passen per alt i que, no obstant això, pot tenir un impacte fiscal rellevant: si la societat s’ha convertit, gairebé sense adonar-se’n, en patrimonial. No sempre es percep a temps, però n’hi ha prou que canviï la composició de l’actiu perquè l’empresa perdi incentius fiscals importants.
Al tancament de l’exercici, una empresa pot adquirir la condició d’entitat patrimonial si més de la meitat del seu actiu està compost per valors o per béns no afectes a una activitat econòmica.
Aquesta anàlisi no es fa per intuïció ni pel tipus de negoci, sinó per una comparació purament quantitativa. I aquí és on sorgeixen molts problemes: societats que continuen operant, però que la seva estructura patrimonial ha canviat amb el temps.
No cal que l’empresa deixi de facturar per a ser considerada patrimonial. N’hi ha prou que canviï el pes del seu actiu.
Les conseqüències fiscals
Que una societat sigui considerada patrimonial no és una etiqueta innòcua. Suposa, entre altres coses, perdre l’accés a determinats incentius fiscals que moltes empreses donen per descomptats.
Entre els principals efectes destaquen:
- La impossibilitat d’aplicar els incentius del règim d’entitats de reduïda dimensió.
- La possible limitació en la compensació de bases imposables negatives si es produeix una transmissió significativa del capital social.
És a dir, l’impacte no es limita al present, sinó que pot condicionar decisions futures.
- Atenció. Una societat amb pèrdues pendents pot veure molt restringit el seu aprofitament després d’un canvi en l’accionariat.
L’error habitual en comprovar el percentatge de l’actiu
Una de les errades més freqüents és mirar únicament el balanç tancat el 31 de desembre. No obstant això, la llei exigeix calcular la mitjana dels balanços trimestrals de l’exercici.
Això significa que una operació puntual a final d’any no sempre reflecteix la realitat fiscal que es tindrà en compte. La fotografia vàlida és la del conjunt de l’exercici, no la de l’últim dia.
- Atenció. Un immoble adquirit o venut a final d’any pot no alterar el resultat si no canvia la mitjana anual.
Quins valors no computen com a tals?
A l’efecte d’aquest càlcul, no tot el que figura com a “valors” en comptabilitat es té en compte. Queden fora, entre altres:
- Els actius mantinguts per a complir obligacions legals.
- Els efectes comercials derivats de l’activitat ordinària.
- Les participacions d’almenys un 5% en societats operatives, sempre que es mantinguin durant un any i existeixi una mínima estructura de gestió.
Aquest matís és clau per a no inflar artificialment el percentatge d’actius no afectes.
No n’hi ha prou amb tenir participacions en altres societats: han de complir tots els requisits per a quedar excloses del còmput.
Diners i crèdits que tampoc penalitzen
Un altre punt que sol generar dubtes és el tractament dels diners i dels drets de crèdit. No es consideren actius no afectes quan procedeixen de la venda d’elements afectes o de valors vàlids i s’han generat en el mateix exercici o en els dos anteriors.
Això evita que una empresa es vegi penalitzada simplement per haver venut un actiu operatiu recentment.
- Atenció. L’origen dels diners es tan important com el seu import.
Com afecta la condició patrimonial als socis?
Si els socis de l’empresa són altres societats, la qualificació com a patrimonial també pot tenir conseqüències per a ells, especialment en cas de transmissió de participacions.
L’exempció per doble imposició en l’impost sobre societats no desapareix, però es pot veure limitada en funció dels anys en què l’entitat participada hagi estat patrimonial.
La tributació del soci depèn de l’historial patrimonial de la societat participada, no sols del moment de la venda.
Un exemple
Imaginem una societat que vengui la seva participació del 30% en una altra empresa després de deu anys de tinença, obtenint un guany de 600.000 euros. Les reserves acumulades de la participada ascendeixen a 300.000 euros.
- La part del benefici vinculada a reserves sí que pot beneficiar-se de l’exempció.
- La resta del guany s’haurà de repartir proporcionalment segons els anys en què la societat participada va ser patrimonial.
Si la participada va ser patrimonial durant 4 d’aquests 10 anys, només la part proporcional generada en els altres 6 exercicis podrà gaudir plenament de l’exempció.
El resultat pràctic és més base imposable de l’esperada si no s’ha seguit l’evolució patrimonial any a any.
El repartiment és lineal tret que es provi el contrari, i aquesta prova no sempre és senzilla.
Una revisió imprescindible abans de tancar l’exercici
Abans de donar per tancat l’impost sobre societats, convé revisar amb calma la composició de l’actiu i la seva evolució trimestral. No fer-ho pot portar a aplicar incentius que després Hisenda qüestioni.
En molts casos, el problema no és en l’operació, sinó a no haver-la anticipat fiscalment.
Detectar a temps la condició patrimonial permet ajustar decisions abans que l’exercici estigui tancat.
La condició de societat patrimonial no sempre es percep, però els seus efectes fiscals són molt reals. Una revisió preventiva del balanç, ben feta i amb criteri, pot evitar perdre incentius o enfrontar-se a regularitzacions futures innecessàries.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.