Quan pagar els àpats acaba tenint efectes laborals i de cotització
Cantina, menjador, tiquet restaurant o dieta en metàl·lic. Quatre fórmules diferents que, ben gestionades, poden ser una millora raonable i, mal encaixada, una font constant d’ajustos, conflictes i regularitzacions. Moltes empreses descobreixen que els àpats cotitzen quan ja és massa tard.
La normativa laboral no obliga amb caràcter general a pagar els àpats, però en el moment en què l’empresa decideix fer-ho -per conveni, acord o simple pràctica- entra en un terreny on la cotització, els drets adquirits i les condicions de treball comencen a entrellaçar-se.
I aquí és on solen aparèixer els problemes.
1. El punt de partida que molts obliden
Excepte en supòsits molt concrets de feines a l’aire lliure amb impossibilitat real de retorn al domicili, l’empresa no està obligada per llei a facilitar menjador ni a pagar dietes.
Això significa que, en la majoria dels casos, el menjar neix com a millora voluntària, no com a obligació legal.
El voluntari avui pot convertir-se demà en un dret consolidat si no es gestiona amb cura.
2. Quan la millora s’incorpora al «sou» laboral
Si l’empresa abona una quantitat per a l’àpat de manera periòdica, homogènia i prolongada en el temps, aquest pagament es pot transformar en una condició més beneficiosa, fins i tot encara que no figuri expressament en el contracte.
En aquest moment, l’àpat deixa de ser una concessió discrecional i passa a formar part de l’equilibri contractual.
L’antiguitat del pagament pesa més que el seu import. Quantitats petites, si són estables, consoliden drets.
3. L’error més freqüent: confondre IRPF amb cotització
Un dels equívocs més habituals és pensar que, si una dieta està exempta d’IRPF fins a un cert límit, automàticament queda fora de cotització.
No és així.
- Pot estar exempta d’IRPF
- I, al mateix temps, cotitzar a la Seguretat Social
Això ocorre, per exemple, quan l’àpat es paga a persones que treballen al seu centre habitual o lloc de residència, encara que el conveni ho denomini “dieta”.
L’exempció fiscal no arrossega l’exempció de cotització. Són plans diferents.
4. El factor decisiu no és l’import, sinó el lloc
La clau per a determinar si l’àpat cotitza no sol ser quant es paga, sinó on es presta la feina.
- Desplaçament real fora del centre habitual → no cotitza (amb límits).
- Feina al centre habitual o residència → sí que cotitza.
Per això, dos treballadors cobrant exactament el mateix poden tenir un tractament distint.
Dir “dieta” a un pagament no canvia la seva naturalesa si no existeix desplaçament efectiu.
5. Cantina, menjador o tiquet restaurant
Des del punt de vista jurídic, no és el mateix:
- Facilitar un servei de menjador o cantina
- Lliurar un tiquet restaurant
- Abonar una quantitat en metàl·lic
El sistema triat influeix en:
- La percepció del treballador
- La consolidació del dret
- La facilitat per modificar o substituir la millora
Per exemple, substituir el tiquet per cantina sol considerar-se una modificació neutra, sempre que no suposi una pèrdua econòmica real.
Canviar el format és més senzill que eliminar el benefici, però no tot canvi és innocu.
6. Modificar o eliminar l’àpat no és una decisió menor
Quan l’àpat s’ha consolidat com a condició més beneficiosa, només pot ser modificat o suprimit si concorren causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, i seguint el procediment legal.
No n’hi ha prou amb al·legar “reorganització” o “política interna”.
Eliminar l’àpat sense procediment sol acabar en reclamació individual o conflicte col·lectiu.
7. El paper del conveni col·lectiu
Alguns convenis reconeixen expressament una compensació per àpat en jornada partida. No obstant això, el conveni no pot alterar el règim de cotització, que ve imposat per la normativa de Seguretat Social.
Així, pot ocórrer que:
- El conveni obligui a pagar
- La dieta estigui parcialment exempta d’IRPF
- Però cotitzi íntegrament
Complir el conveni no eximeix de complir les regles de cotització.
8. Inspecció de Treball i Seguretat Social
En actuacions inspectores, l’àpat se sol analitzar quan concorren aquestes circumstàncies:
- Pagaments fixos i mensuals sense justificació de desplaçament
- Imports idèntics cada dia
- Absència de control o documentació
- Confusió entre conceptes salarials i extrasalarials
La regularització sol arribar acompanyada de recàrrecs.
El menjar és un dels conceptes “petits” que més ajustos genera quan s’acumulen anys.
L’àpat pot ser una millora raonable, una eina de conciliació o un incentiu organitzatiu. Però mal dissenyada, es converteix en salari encobert, dret consolidat o base de cotització oblidada. Revisar-ho a temps permet:
- Evitar regularitzacions
- Mantenir la millora sense riscos
- Ordenar la política retributiva
Quan l’àpat es paga sense preguntar-se per què, com i a qui, la resposta sol arribar en forma de liquidació.