Més empleats pot significar pagar menys en l’impost sobre societats

Moltes empreses revisen els seus comptes anuals, el seu resultat comptable o les seves despeses deduïbles i, no obstant això, passen per alt una cosa que pot tenir bastant impacte en l’impost sobre societats. L’evolució de la seva plantilla mitjana, que en cas que hagi augmentat és possible que tingui dret a alguns incentius fiscals.

---

A mesura que s’acosta el tancament fiscal i la preparació de l’impost sobre societats, moltes empreses centren tota la seva atenció en ingressos, despeses, amortitzacions o ajustos comptables. No obstant això, hi ha un element que cada vegada adquireix més importància i que, en força ocasions, acaba revisant-se tard o directament no s’analitza amb el detall necessari, parlem de la plantilla mitjana de treballadors.

I convé parar-hi esment perquè determinats incentius fiscals depenen precisament d’haver incrementat la plantilla i de poder acreditar-ho correctament.

De fet, algunes empreses podrien estar pagant més impost sobre societats del que realment els correspondria simplement per no haver revisat adequadament aquesta qüestió.

• Atenció. Hi ha incentius fiscals que no depenen únicament d’invertir o comprar actius. També exigeixen mantenir o incrementar la plantilla mitjana.

Llibertat d’amortització per a pimes

Un dels casos més coneguts apareix en la llibertat d’amortització aplicable a empreses de reduïda dimensió. En termes generals, parlem de societats el volum de negocis de les quals és inferior a deu milions d’euros. En aquest tipus d’empreses, determinades inversions en actius nous permeten amortitzar fiscalment de forma molt més ràpida, avançant despesa deduïble i reduint l’impacte immediat de l’impost sobre societats.

El problema és que moltes vegades s’oblida la condició que acompanya a aquest benefici fiscal. L’increment i manteniment de la plantilla. I aquí comencen els errors.

Perquè no n’hi ha prou amb contractar a algú puntualment o augmentar personal durant unes setmanes. La normativa exigeix analitzar correctament la plantilla mitjana i comprovar si realment existeix un increment sostingut respecte a períodes anteriors.

• Atenció. Aplicar incentius lligats a la plantilla sense comprovar correctament el càlcul pot generar regularitzacions futures, interessos i pèrdua del benefici fiscal.

Deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat

També passa una cosa semblant amb les deduccions vinculades a la contractació de persones amb discapacitat. En aquests casos, qualsevol empresa, independentment de la seva mida, pot aplicar deduccions rellevants en quota si augmenta la seva plantilla mitjana de treballadors amb discapacitat.

I les xifres no són precisament petites. La deducció pot arribar a:

• 9.000 euros per persona/any quan la discapacitat és igual o superior al 33% i inferior al 65%
• 12.000 euros per persona/any quan la discapacitat arriba o supera el 65%

No obstant això, en la pràctica moltes empreses ni tan sols revisen si compleixen els requisits o com s’ha de calcular realment aquest increment. I això provoca que alguns incentius directament es perdin per desconeixement o per falta de planificació prèvia.

• Atenció. En alguns casos, petites variacions en dates de contractació o durada de jornada poden modificar completament el resultat del càlcul de la plantilla mitjana.

Còmput de treballadors fixos i temporals

Aquí apareix un altre problema bastant habitual. Moltes empreses creuen que únicament computen treballadors indefinits o jornades completes. I no és així.

Per a calcular correctament la plantilla mitjana cal tenir en compte tant treballadors fixos com temporals. A més, les jornades parcials computen proporcionalment segons les hores efectivament realitzades respecte a una jornada completa. Això significa que fins i tot variacions aparentment petites poden acabar tenint bastant impacte en el resultat final.

Una contractació parcial, una substitució temporal o una ampliació de jornada poden alterar la mitjana anual més del que inicialment sembla.

• Atenció. Les empreses que tenen alta rotació, contractes temporals o jornades parcials solen cometre més errors en el càlcul de plantilla mitjana.

Mètode de càlcul

El mètode de càlcul, a més, no sempre resulta tan intuïtiu com algunes persones creuen. La plantilla no es calcula simplement comptant empleats a final d’any.

El que s’ha de fer és analitzar quants treballadors existeixen en cada període de l’exercici i multiplicar aquesta xifra pel nombre de dies en què aquesta situació es manté estable. Quan existeix una variació en el nombre de treballadors, torna a fer el càlcul amb la nova plantilla i així successivament fins a completar tot l’exercici. Posteriorment, se suma el resultat de tots aquests períodes i es divideix entre el nombre total de dies de l’any.

Pot semblar senzill sobre el paper. Però quan existeixen contractacions parcials, baixes, substitucions, canvis de jornada o contractes temporals encadenats, el càlcul es complica bastant més del que sembla inicialment.

I aquí és precisament on moltes empreses acaben aplicant xifres incorrectes.

• Atenció. No sempre coincideixen les dades laborals, comptables i fiscals utilitzades per l’empresa. Convé revisar que tota la informació sigui coherent abans de presentar l’impost sobre societats.

Creuament d’informació per part d’Hisenda i Seguretat Social

Un altre aspecte important és que Hisenda cada vegada disposa de més capacitat per a creuar informació laboral i tributària. Per tant, aplicar determinats incentius vinculats a l’increment de plantilla sense poder justificar adequadament els càlculs comença a convertir-se en un risc innecessari.

Especialment ara, quan l’Agència Tributària està reforçant molt el control sobre incentius fiscals, amortitzacions accelerades i deduccions aplicades per petites i mitjanes empreses.

A més, determinades mesures recents en l’àmbit de l’impost sobre societats continuen insistint precisament en el manteniment de plantilla com a requisit per a accedir a alguns beneficis fiscals, especialment en matèria de llibertat d’amortització i inversions.

Per això cada vegada resulta més recomanable revisar aquestes qüestions abans del tancament fiscal i no quan la declaració ja està pràcticament presentada.

Perquè en moltes ocasions encara existeix marge per a planificar:

• Contractacions
• Ampliacions de jornada
• Manteniment d’ocupació
• Inversions vinculades a incentius
• Estructura de plantilla
• Aplicació de deduccions pendents

I petits ajustos fets a temps poden tenir un efecte fiscal bastant rellevant.

• Atenció. Esperar a l’últim moment per a revisar incentius fiscals lligats a plantilla sol impedir corregir situacions que podrien haver-se planificat amb antelació.

Mantenir l’increment de la plantilla

També convé tenir present que alguns incentius no sols exigeixen incrementar la plantilla, sinó mantenir posteriorment aquest increment durant determinats períodes. I aquí apareixen molts problemes posteriors.

Hi ha empreses que apliquen correctament l’incentiu en un primer moment, però mesos després redueixen la plantilla sense analitzar les conseqüències fiscals que això pot provocar. El resultat pot acabar sent una regularització tributària inesperada diversos exercicis més tard.

Precisament per això aquestes decisions no s’haurien d’analitzar únicament des del punt de vista laboral o financer. La planificació fiscal també juga un paper important.

Perquè contractar treballadors pot generar costos, evidentment. Però en determinats escenaris també pot obrir la porta a incentius fiscals que compensin parcialment aquest esforç econòmic.

I moltes vegades la diferència entre aprofitar-los o perdre’ls depèn simplement de revisar la situació a temps i calcular correctament una cosa aparentment tan senzilla com la plantilla mitjana.