El Sistema VeriFactu també afecta a les factures emeses a clients estrangers

Moltes persones pensaven que VeriFactu es quedaria en les factures emeses dins d’Espanya, però la realitat és bastant menys còmoda. Quan un professional factura a clients de fora d’Espanya, la temptació de pensar que unes certes obligacions no apliquen és comprensible, encara que no sempre encertada. La Direcció General de Tributs ha aclarit una qüestió que estava generant dubtes pràctics entre professionals i empresaris que treballen amb clients internacionals.

---

La Direcció General de Tributs (DGT), en la seva consulta vinculant V0100-26, de 20 de gener de 2026, s’ha pronunciat sobre un dubte que no era menor. La pregunta era senzilla en aparença, encara que tenia bastant fons pràctic. Si un empresari o professional establert a Espanya presta serveis a clients intracomunitaris o a clients situats en tercers països, i emet les seves factures per aquestes operacions, ha de complir igualment amb les exigències del reglament aprovat pel Reial decret 1007/2023 que regula les noves exigències per als sistemes i programes de processos de facturació i estandarditza els formats dels registres?

La resposta administrativa va en una direcció clara. Sí, pot resultar aplicable, i la dada decisiva no és que el client es trobi a França, a Alemanya, als Estats Units o fora de la Unió Europea. El que realment importa és si qui factura desenvolupa una activitat econòmica a Espanya i utilitza per a això un sistema informàtic de facturació.

Dit d’una altra manera, la internacionalitat del client no desactiva, per si sola, les obligacions derivades de VeriFactu.

• Atenció. Que la factura es declari en els models 303, 390 o 349 no exclou l’aplicació del Reglament de sistemes informàtics de facturació.

Una cosa és l’obligació de facturar i una altra diferent, com ha de ser el sistema amb el qual es factura

Una de les confusions més habituals la trobem en barrejar dos plans que, encara que es toquen, no són el mateix.

D’una banda, hi ha l’obligació formal d’expedir i conservar factures. Aquesta matèria es regula en el Reglament de facturació aprovat pel Reial decret 1619/2012.

Per una altra, hi ha l’obligació que els sistemes i programes informàtics que suporten la facturació compleixin determinades garanties tècniques. Aquí entra en joc el Reial decret 1007/2023, que desenvolupa l’article 29.2.j) de la Llei General Tributària.

La DGT insisteix en aquesta separació perquè té conseqüències importants. No n’hi ha prou amb dir que una factura està ben emesa. També cal mirar com s’ha generat, quin sistema s’ha usat i si aquest sistema garanteix integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres.

És a dir, una cosa és la factura. Una altra, bastant diferent, és l’eina amb la qual es crea.

• Atenció. Complir amb les obligacions de facturació no significa automàticament complir amb les exigències tècniques del sistema VeriFactu.

El criteri no gira al voltant del país del client

Aquí trobem el nucli de la consulta, i també el punt que convé explicar bé, perquè trenca una idea bastant estesa. La DGT no posa el focus en el lloc on estigui establert el destinatari de la factura. Tampoc en si l’operació està subjecta, no subjecta, exempta o declarada en determinats models informatius o autoliquidacions. El que examina és una cosa diferent.

Primer, si el professional o empresari està dins de l’àmbit subjectiu del Reglament. Segon, si utilitza un sistema informàtic per a emetre les factures.

Si concorren aquestes dues circumstàncies, el Reglament pot aplicar-se encara que la factura vagi dirigida a un client estranger.

Això significa que una factura emesa a un client intracomunitari o a un client d’un tercer país no queda fora del sistema pel mer fet de tenir un component internacional. La norma no es desactiva perquè el client no estigui a Espanya.

• Atenció. El país del client no és el criteri que decideix l’aplicació de VeriFactu. Les operacions internacionals també poden quedar plenament dins del Reglament si es facturen mitjançant programari.

La clau pràctica és en com s’emet la factura

La consulta introdueix, a més, una distinció molt pràctica. No tota facturació queda sotmesa al Reglament pel simple fet d’existir. El que importa és si s’utilitza o no un sistema informàtic de facturació.

Si la factura s’expedeix manualment, com succeiria amb una factura manuscrita, el Reglament no és aplicable. En aquest cas, no hi ha un sistema informàtic que suporti el procés de facturació en el sentit previst per la norma.

Ara bé, quan s’usa una eina informàtica que permeti introduir dades, emmagatzemar-les, tractar-les o processar-les per a generar factures, la situació canvia. En aquest moment ja podem estar davant un sistema informàtic de facturació i, per tant, entrar de ple en l’àmbit del Reial decret 1007/2023.

Aquí convé detenir-se un moment, perquè moltes persones pensen només en programes sofisticats o en plataformes avançades. No obstant això, la definició legal és àmplia. Si l’eina serveix per a admetre informació de facturació, conservar-la o processar-la, l’anàlisi ja no pot fer-se amb lleugeresa.

• Atenció. No fa falta utilitzar un programa complex per a quedar afectat pel Reglament. N’hi ha prou amb usar un sistema informàtic que suporti el procés de facturació. La facturació manual queda fora, però la facturació amb programari, encara que sigui per a una part de l’activitat, pot quedar plenament inclosa.

Qui estan dins de l’àmbit del Reglament

La norma no es dirigeix només a societats. També afecta a persones físiques que desenvolupen activitats econòmiques.

La consulta recorda que el Reglament s’aplica, entre altres, als contribuents de l’impost sobre societats i als contribuents de l’IRPF que desenvolupin activitats econòmiques, sempre que utilitzin sistemes informàtics de facturació. Fins i tot encara que aquests sistemes s’usin només per a una part de l’activitat.

Això és important perquè, en la pràctica, deixa dins una gran part del teixit professional. Autònoms, despatxos petits, consultors, assessors, professionals liberals i moltes altres activitats que treballen habitualment amb clients de fora d’Espanya no poden donar per fet que aquesta obligació és aliena o que només afecta a grans empreses.

• Atenció. Ser autònom no deixa fora del sistema. Si es desenvolupa activitat econòmica i s’usa programari de facturació, l’obligació pot existir igualment.

Quines opcions té el professional si està obligat

Quan el professional o empresari queda dins del Reglament, no significa necessàriament que hagi d’acudir a una única solució tancada. La norma preveu dues vies. Pot utilitzar un sistema informàtic que compleixi amb els requisits legals i reglamentaris o pot optar per l’aplicació informàtica que ofereixi l’Administració Tributària.

En la pràctica, això obliga a revisar amb una certa cura el programari usat. No n’hi ha prou que “serveixi per a facturar” o que sigui còmode. També ha d’ajustar-se a les exigències tècniques establertes per la normativa. I aquí és on moltes eines que fins ara semblaven suficients poden deixar de ser-ho.

Convé revisar com més aviat millor si el programari usat està adaptat o si serà necessari canviar de sistema.

Existeixen excepcions, però no funcionen de manera automàtica

La consulta també recorda que el Reglament contempla supòsits de no aplicació. Ara bé, no estem davant una exclusió general ni davant una dispensa tàcita. L’Agència Tributària pot autoritzar la no aplicació en casos concrets, bé per les pràctiques comercials o administratives d’un sector determinat, bé per circumstàncies tècniques excepcionals que impossibilitin el compliment. Però això exigeix sol·licitud expressa i resolució administrativa. No n’hi ha prou amb entendre, per compte propi, que una operativa internacional o una casuística tècnica especial haurien de quedar al marge.

En altres paraules, l’excepció existeix, però no es presumeix. Les excepcions al Reglament requereixen autorització expressa. No poden aplicar-se per mera interpretació del contribuent.

En definitiva, el sistema VeriFactu pot resultar aplicable encara que les factures s’emetin a clients intracomunitaris o de tercers països.

Si la seva activitat inclou facturació a clients fora d’Espanya, convé revisar sense demora com s’estan emetent aquestes factures i amb quina eina s’estan generant. En molts casos, el dubte no estarà en l’operació en si, sinó en el programa que s’utilitza per a documentar-la.