L’aplicació conjunta del mínim per descendents i les anualitats per aliments en l’IRPF
L’aplicació del mínim per descendents i del règim especial de les anualitats per aliments en l’IRPF ha generat controvèrsies. El Tribunal Suprem admet la seva compatibilitat dins del mateix període impositiu, atès el temps de convivència efectiva amb els fills i evitant la superposició de tots dos tractaments.
La tributació en l’IRPF dels progenitors separats o divorciats pot presentar particularitats quan hi ha custòdia compartida i, al mateix temps, una obligació judicial d’abonar anualitats per aliments als fills. Fins ara, l’aplicació conjunta del mínim per descendents i del règim fiscal de les anualitats per aliments havia generat discrepàncies interpretatives, especialment després de la reforma introduïda per la Llei 26/2014.
El Tribunal Suprem ha establert un criteri que permet compatibilitzar tots dos tractaments en un mateix exercici fiscal, sempre que es compleixin els requisits legals i no existeixi duplicitat en la seva aplicació.
1. El mínim per descendents i les anualitats per aliments
L’article 58 de la Llei de l’IRPF regula el mínim per descendents, destinat a adaptar la tributació a les circumstàncies familiars del contribuent.
Quan tots dos progenitors tenen dret a aplicar aquest mínim pels mateixos fills, l’article 61 estableix amb caràcter general, el seu prorrateig per parts iguals. Així succeeix habitualment en els supòsits de custòdia compartida, sempre que es compleixin les condicions exigides legalment.
D’altra banda, els articles 64 i 75 de la mateixa llei contemplen un tractament específic per a les anualitats per aliments satisfetes als fills per decisió judicial. Aquest règim permet aplicar separadament les escales de gravamen a aquestes quantitats i a la resta de la base liquidable, amb les especialitats previstes per al càlcul de la quota.
La reforma introduïda per la Llei 26/2014 va condicionar aquest últim règim al fet que el contribuent no tingués dret al mínim per descendents, la qual cosa va originar dubtes sobre la seva aplicació quan existia custòdia compartida.
- Atenció. Les anualitats per aliments han d’estar establertes per decisió judicial. El seu tractament fiscal no consisteix a deduir directament les quantitats satisfetes de la base imposable.
2. El Tribunal Suprem admet la compatibilitat de tots dos règims
La Sentència del Tribunal Suprem núm. 1054/2026, de 23 de setembre de 2026, recurs 2595/2025, ha resolt aquesta controvèrsia en considerar que tots dos tractaments poden aplicar-se durant un mateix període impositiu en els supòsits de custòdia compartida.
El tribunal entén que els articles 58, 61, 64 i 75 de la Llei de l’IRPF cal interpretar-los conjuntament, atesa la finalitat de les disposicions que regulen les circumstàncies familiars.
Segons la doctrina establerta, el mínim per descendents es vincula als períodes de convivència efectiva amb els fills, mentre que el règim especial d’anualitats per aliments es pot aplicar respecte de les quantitats satisfetes durant els períodes en els quals no existeix aquesta convivència.
Per tant, el dret a aplicar el mínim per descendents no exclou automàticament el règim especial de les anualitats per aliments, sempre que tots dos tractaments es refereixin a períodes diferenciats i no es produeixi una superposició.
La sentència conté un vot particular discrepant, encara que el criteri de compatibilitat constitueix la doctrina fixada per la majoria del tribunal.
- Atenció. La compatibilitat reconeguda no suposa que tots dos règims puguin aplicar-se sense limitacions. S’han de comprovar el règim de custòdia, els períodes de convivència i les obligacions alimentoses establertes judicialment.
3. Conseqüències pràctiques per als contribuents
Aquest criteri és rellevant per als progenitors que comparteixen la custòdia dels seus fills i satisfan anualitats per aliments en compliment d’una resolució judicial.
En aquests supòsits, es podrà aplicar el mínim per descendents conforme a les regles legals de prorrateig i, quan es compleixin les condicions establertes pel Tribunal Suprem, el tractament fiscal específic de les anualitats per aliments dins del mateix exercici.
Per a determinar la seva aplicació caldrà examinar la resolució judicial, els períodes de convivència efectiva i els justificants de les quantitats abonades.
La sentència també pot justificar la revisió de declaracions d’exercicis anteriors en les quals s’hagués aplicat el criteri restrictiu d’incompatibilitat, sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció i concorrin els requisits legals per a sol·licitar la seva rectificació.
- Atenció. Els contribuents amb custòdia compartida i obligació judicial de pagament d’aliments poden revisar les seves declaracions de l’IRPF per a comprovar si els resulta aplicable aquest criteri jurisprudencial.