Claus per a entendre què tributa com a capital mobiliari en l’IRPF

Hi ha conceptes fiscals que semblen evidents… fins que deixen de ser-ho. El capital mobiliari és un d’ells. No tots els ingressos financers es declaren igual, i aquí és on comencen molts errors. Li ho expliquem…

Quan parlem de rendiments del capital mobiliari a l’efecte de l’IRPF, no estem només davant d’interessos o dividends, encara que siguin els més coneguts. En realitat, la norma va bastant més enllà: inclou qualsevol utilitat o contraprestació que provingui de béns o drets de naturalesa no immobiliària i que no estiguin vinculats a una activitat econòmica.

És a dir, si l’ingrés neix dels diners invertits, de participacions o de drets que no formen part d’una activitat empresarial directa, el més probable és que estiguem en aquest terreny.

Atenció. Hi ha un error freqüent: pensar que qualsevol ingrés financer encaixa aquí automàticament. No sempre és així. Si el bé està afecte a una activitat econòmica, deixa de ser capital mobiliari i passa a un altre bloc fiscal.

Què no entra en aquesta categoria encara que ho sembli?

Aquí és on comencen les sorpreses. Existeixen ingressos que, a simple vista, podrien encaixar com a capital mobiliari… però no ho són.

Per exemple:

El lliurament d’accions alliberades
Determinats dividends procedents de règims antics
Operacions vinculades a transmissions lucratives
Ajornaments de cobraments en activitats econòmiques

A més, des de fa anys, la venda de drets de subscripció ja no es tracta com abans: ara genera un guany patrimonial subjecte a retenció.

Atenció. Confondre aquestes operacions pot portar a declarar malament la renda. I aquí Hisenda sol detectar errors bastant fàcilment.

Quan Hisenda presumeix que hi ha ingressos encara que no els vegis?

Un dels punts més delicats -i menys intuïtius- és que l’Administració presumeix que uns certs béns generen rendibilitat, encara que no s’hagi cobrat res.

Si, per exemple, es presta diners sense interessos o se cedeixen drets gratuïtament, la norma entén que hauria d’existir una retribució i la valora a preu de mercat.

Per a 2025, el tipus de referència mínim en préstecs és l’interès legal dels diners (3,25%).

Encara que no hi hagi ingrés real, pot haver-hi tributació. Aquest és un dels focus habituals de regularització en inspeccions.

Operacions vinculades: compte amb els preus “entre coneguts”

Quan intervenen persones o entitats vinculades (socis, familiars, administradors…), la norma exigeix que les operacions es valorin com si fossin entre tercers independents.

Això afecta, per exemple, a:

Préstecs entre soci i societat
Cessions de capital
Operacions entre empreses del mateix grup

Atenció. No n’hi ha prou amb pactar qualsevol preu. Si Hisenda considera que no és de mercat, ajustarà l’operació… i pot haver-hi regularització.

Com es classifiquen aquests rendiments segons el seu origen

Aquí convé ordenar idees, perquè no tot es tracta igual:

Participació en fons propis (dividends, beneficis, primes…)
Cessió de capitals a tercers (interessos de comptes, préstecs, bons…)
Assegurances de vida o productes de capitalització
Altres rendiments (propietat intel·lectual, assistència tècnica, cessió d’imatge, etc.)

Un mateix ingrés pot canviar de categoria depenent de com s’obtingui. No és només què es cobra, sinó com es genera.

Classificació dels rendiments segons la seva procedència

Procedència	Classe de rendiments	Exemples
Valors de renda variable (accions i altres participacions en els fons propis de qualsevol tipus d’entitat)	Rendiments obtinguts per la participació en fons propis d’entitats	Dividends, primes d’assistència a juntes i participacions en beneficis d’entitats Constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi d’accions i participacions Qualsevol utilitat derivada de la condició de soci, accionista, associat o partícip Distribució de la prima d’emissió i reducció de capital amb devolució d’aportacions en valors negociats els imports dels quals superin el valor d’adquisició de les respectives accions
Valors de renda fixa i altres instruments financersCapitals propis cedits a tercers	Rendiments pactats o estimats per la cessió a tercers de capitals propis	Interessos de comptes o dipòsitsInteressos i altres rendiments de títols de renda fixa (obligacions, bons) Interessos de préstecs concedits.
	Rendiments derivats d’operacions fetes sobre actius financers	Transmissió, amortització, bescanvi o reemborsament d’actius financers, com ara: – Valors de deute públic (Lletres del Tresor, bons i obligacions de l’Estat, etc.) – Altres actius financers – Participacions preferents i deute subordinat – Cessió temporal d’actius financers i cessions de crèdits
Contractes d’assegurança de vida o invalidesa i operacions de capitalització	Rendiments de contractes d’assegurances de vida o invalidesa i d’operacions de capitalització	Prestacions de supervivència Prestacions de jubilació Prestacions d’invalidesa Rendes temporals o vitalícies per imposició de capitals
Altres elements patrimonials de naturalesa mobiliària no afectes (béns o drets)	Altres rendiments del capital mobiliari	Propietat intel·lectual (si el perceptor és persona distinta de l’autor) Propietat industrial *^() Assistència tècnica ^()* Arrendament de béns mobles, negocis o mines Subarrendament percebut pel subarrendador *^() Cessió dret explotació imatge ^()*

Font AEAT

Nota: ^(*)Sempre que els rendiments no derivin d’elements afectes ni s’obtinguin en l’àmbit d’una activitat econòmica.

Quadre resum

Fiscalitat dels contractes d’assegurances de vida o invalidesa i operacions de capitalització
Concepte	Rendiment net del capital mobiliari	Reduccions de rendiment net
Prestacions en forma de capital derivades d’assegurances de vida	En assegurances de vida(CP – PS)sent:CP = capital percebutPS = primes satisfetes per supervivència	Règim transitori de contractes generadors d’increments o disminucions de patrimoni amb anterioritat a l’01-01-1999 (DT 4a Llei IRPF): la part del rendiment net total corresponent a primes satisfetes amb anterioritat al 31-12- 1994, generat amb anterioritat al 20-01-2006, es reduirà el percentatge del 14,28% per cada any que mediï entre l’abonament de la prima i el 31-12-1994. Per a determinar aquesta part del rendiment s’ha d’aplicar successivament els següents coeficients de ponderació: (Prima x Núm. anys fins al cobrament) ÷ ∑ (cada prima x Núm. anys fins al cobrament) Dies des del pagament prima fins a 20-01-2006 ÷ Dies des del pagament de la prima fins a la data de cobrament Límit màxim conjunt del capital diferit percebut des de l’1 de gener de 2015: 400.000 euros
	En assegurances que combinen la supervivència amb la defunció o la incapacitat(CP – PS – PCR) sent: CP = capital percebut PS = primes satisfets per supervivència PCR = primes satisfetes que correspongui al capital en risc per defunció o incapacitat amb el límit del 5% de la provisió matemàtica
Prestacions d’invalidesa en forma de capital	(CP – PS)* Es dona aquest mateix tractament a les prestacions derivades d’assegurances el beneficiari de les quals és el creditor hipotecari, amb uns certs requisits	No
Prestacions derivades d’operacions de capitalització en forma de capital diferit	(CP – PS)	No
Rendes vitalícies immediates derivades d’assegurances de vida o invalidesa	Anualitat x 40% si perceptor < 40 anys Anualitat x 35% si perceptor 40-49 anys Anualitat x 28% si perceptor 50-59 anys Anualitat x 24% si perceptor 60-65 anys Anualitat x 20% si perceptor 66-69 anys Anualitat x 8% si perceptor 70 anys o més	No
Rendes temporals immediates derivades d’assegurances de vida o invalidesa	Anualitat x 12% si d.r. ≤ 5 anys Anualitat x 16% si d.r. > 5 ≤ 10 anys Anualitat x 20% si d.r. > 10 ≤ 15 anys Anualitat x 25% si d.r. > 15 anys d.r. = durada de la renda	No
Rendes temporals o vitalícies diferides ⁽¹⁾	a + [(VA – PS) ÷ N] a = anualitat x percentatge segons edat del perceptor o durada de la renda (el mateix de rendes temporals o vitalícies immediates) VA = valor actual financer actuarial de la renda que es constitueix PS = import de les primes satisfetes N = núm. d’anys de renda temporal, amb el màxim de 10 anys. Si la renda és vitalícia, es prendrà com a divisor 10 anys Nota: quan les rendes hagin estat adquirides a títol gratuït entre vius, el RCM serà, exclusivament, el resultat d’aplicar a cada anualitat el percentatge que correspongui les rendes temporals o vitalícies immediates.	No
Rendes diferides percebudes com a prestacions per jubilació i invalidesa, quan no hagi existit mobilització de les provisions durant la vigència de l’assegurança	Excés de la prestació sobre les primes satisfetes (a partir del moment en què la quantia de la prestació excedeixi de l’import total d’aquestes primes) Nota: en el cas que la renda hagi estat adquirida a títol gratuït entre vius, el RCM serà l’excés de la prestació sobre el valor actual actuarial de les rendes en el moment de la seva constitució.	No
Extinció de rendes temporals o vitalícies per a l’exercici del dret de rescat	Import del rescat + rendes satisfetes fins al moment rescat – primes satisfetes – quanties que hagin tributat com RCM conforme als apartats anteriors Nota: quan les rendes s’hagin adquirit a títol gratuït entre vius o es tracti de rendes constituïdes abans de l’01-01-1999, es restarà addicionalment la rendibilitat acumulada fins a la constitució de les rendes.	No
Assegurances de vida en les quals el prenedor assumeix el risc de la inversió “unit linked”	Si no resulta d’aplicació la regla especial d’imputació temporal (art.14.2.h, Llei IRPF): En funció que la percepció es percebi en forma de capital o de renda, s’aplicaran les regles comentades en els apartats anteriors. Si resulta d’aplicació la regla especial d’imputació temporal (art.14.2.h, Llei IRPF): Rendiment net anual = diferència del valor liquidatiu entre els actius afectes a la pòlissa al final i al començament del període impositiu	No
Nota al quadre:⁽¹⁾Quan aquestes rendes s’haguessin constituït amb anterioritat a l’01-01-1999, la rendibilitat és únicament el resultat d’aplicar els percentatges assenyalats per a les rendes vitalícies o temporals immediates, segons correspongui. Vegeu la DT cinquena de la Llei de l’IRPF.

Font AEAT

On tributen, en la base de l’estalvi o en la general?

La diferència és clau perquè afecta directament al tipus impositiu.

Base de l’estalvi:

Dividends
Interessos
Assegurances de vida
Rendiments financers en general

Base general:

Propietat intel·lectual (si no s’és l’autor)
Arrendaments de negocis
Assistència tècnica
Cessió de drets d’imatge

No tots els rendiments financers tributen igual. Alguns poden acabar en la base general, amb tipus molt més alts.

Despeses deduïbles no tot és ingrés brut

En determinats casos, és possible restar despeses per a calcular el rendiment net:

Despeses necessàries per a obtenir l’ingrés
Deterioracions de béns
Despeses similars als del capital immobiliari

Això sí, amb matisos: no tots els conceptes són deduïbles ni en tots els casos.

Aplicar despeses sense justificació o fora dels supòsits permesos és un altre focus clàssic de comprovació.

Reducció del 30% quan es genera en diversos anys

Si el rendiment s’ha generat en més de dos anys, o és clarament irregular, pot aplicar-se una reducció del 30%, amb uns certs límits.

Això sí, s’ha d’imputar en un sol exercici i no superar determinats imports.

Aplicar aquesta reducció sense complir tots els requisits pot suposar una regularització amb recàrrecs.

Qui ha de declarar aquests rendiments?

La regla és senzilla en aparença: declara qui és titular del bé o dret. Però en la pràctica apareixen situacions com:

Cotitularitats
Matrimonis en societat de guanys
Titularitat no acreditada

En aquests casos, els rendiments es reparteixen proporcionalment.

Atenció. Si no es pot justificar la titularitat, Hisenda pot atribuir els rendiments a qui figuri en registres oficials.

Quan cal declarar aquests ingressos?

No és important quan es cobren, sinó quan són exigibles. Existeixen, a més, regles especials:

Rendiments pendents de judici
Drets d’autor
Rendiments estimats
Assegurances

Atenció. Confondre el moment d’imputació pot fer que es declarin ingressos en l’exercici incorrecte.