Donacions prèvies i herència comparteixen càlcul, què ha de saber?

En moltes herències apareix una sorpresa que ningú esperava: una donació feta anys abans torna a entrar en el càlcul de l’impost. No perquè es tributi dues vegades, sinó perquè l’impost sobre successions guarda memòria. Planificar una herència no consisteix només a repartir béns. També implica entendre com interactuen les donacions prèvies amb l’impost, especialment quan el temps juga en contra.

---

En els processos hereditaris és habitual pensar que cada operació tributa per separat: primer la donació, anys després l’herència. No obstant això, l’impost sobre successions i donacions (ISD) introdueix una regla específica que altera aquesta percepció i que convé tenir molt present abans d’acceptar o planificar una transmissió patrimonial.

Ens referim a l’acumulació de donacions a l’herència, una regla fiscal que pot modificar sensiblement el resultat final de l’impost.

1. La regla dels quatre anys i el seu abast real

Quan una persona ha rebut donacions del mateix causant en els quatre anys anteriors a la defunció, aquestes donacions s’han de tenir en compte en calcular l’impost sobre successions corresponent a l’herència.

Això no implica que els béns donats tornin a tributar com a tals. El que fa la norma és utilitzar aquestes donacions per a recalcular el tipus mitjà de gravamen que s’aplicarà als béns heretats.

La finalitat és clara: evitar que, fragmentant la transmissió del patrimoni entre donacions i herència, es tributi a tipus més baixos dels que correspondrien si tot s’hagués rebut d’una sola vegada.

• Atenció.  No es tracta d’una opció ni d’una decisió de l’hereu: si el termini no supera els quatre anys, l’acumulació és obligatòria.

2. Com funciona el càlcul quan hi ha donacions prèvies

El mecanisme no és intuïtiu i sol generar confusió. El procediment, simplificant, és el següent:

• Primer se sumen, de manera teòrica, els béns heretats i els béns donats en els últims quatre anys.
• Sobre aquest total s’apliquen les reduccions que corresponguin i es calcula la quota íntegra de l’impost.
• A continuació, s’obté un tipus mitjà dividint aquesta quota entre la base liquidable teòrica.
• Aquest tipus mitjà és el que finalment s’aplica només sobre els béns heretats.
• Les donacions no tornen a tributar, però sí que influeixen en el percentatge que s’aplica a l’herència.

L’error més freqüent és pensar que la donació “ja no compta” perquè es va liquidar en el seu moment.

3. Donacions i herències no sempre surten més cares juntes

Encara que pugui semblar contradictori, rebre una donació prèvia no sempre empitjora la factura fiscal final. En determinades comunitats autònomes, les donacions entre familiars directes gaudeixen de reduccions o tipus més favorables que les herències.

En aquests casos, encara que la donació s’acumuli per a calcular el tipus mitjà, el resultat global pot ser més baix que si tot s’hagués rebut directament per herència.

Això sí, aquest efecte beneficiós no és automàtic ni generalitzable: depèn del tipus de bé, del parentiu i de la normativa autonòmica aplicable.

• Atenció. Donar en vida pot ser fiscalment interessant, però només després de fer números i no per intuïció.

4. Quan donar en vida no és una bona idea

Existeixen supòsits en els quals la donació prèvia pot resultar poc eficient des del punt de vista fiscal. Per exemple:

• Béns que gaudeixen de reduccions més altes en l’herència que en la donació, com l’habitatge habitual.
• Béns que han augmentat de valor, ja que el donant pot veure’s obligat a tributar en el seu IRPF pel guany patrimonial.
• Donacions fetes sense tenir en compte l’impacte conjunt amb l’herència futura.

En aquests casos, una donació mal planificada pot generar un cost fiscal afegit que no es percep fins anys després.

• Atenció. L’impacte fiscal no es limita a l’ISD: també pot afectar l’IRPF del donant.

5. No confondre acumulació fiscal amb col·lació civil

Un error habitual consisteix a barrejar conceptes civils i fiscals. Que una donació sigui o no col·lacionable a l’efecte del Codi Civil no impedeix que hagi d’acumular-se fiscalment en l’impost sobre successions.

La normativa tributària té la seva pròpia lògica i el seu propi objectiu: preservar la progressivitat de l’impost. Així ho han confirmat de forma reiterada els tribunals econòmics administratius i la jurisprudència recent.

En conseqüència, l’acumulació fiscal opera amb independència de què el donatari sigui hereu forçós o no.

• Atenció. Les regles civils i les fiscals no sempre van de bracet, encara que parlin del mateix.

6. La importància d’analitzar cada cas abans de decidir

L’acumulació de donacions no és una qüestió teòrica. Té efectes econòmics reals i, en alguns casos, molt rellevants. Per això, abans de realitzar donacions significatives o d’acceptar una herència en la qual existeixin donacions prèvies, resulta essencial analitzar:

• El moment en què es van fer les donacions.
• El tipus de béns transmesos.
• La normativa autonòmica aplicable.
• La tributació prèvia ja suportada.

Només amb una visió conjunta es pot determinar si l’estratègia seguida ha estat adequada o si convé anticipar-se a possibles regularitzacions.

Les decisions patrimonials preses sense assessorament solen revisar-se quan ja no es poden corregir.

Quedem a la seva disposició per a revisar la seva situació concreta i valorar l’impacte fiscal real de donacions prèvies i futures herències, amb l’objectiu d’evitar costos innecessaris i planificar amb més seguretat.