El Suprem aclareix els límits per a modificar exercicis prescrits en l’impost sobre societats
Una sentència del Tribunal Suprem torna a subratllar que la prescripció marca un límit infranquejable: els exercicis tancats no es poden modificar, encara que es descobreixin ingressos o despeses omeses. Quan la comptabilitat es corregeix tard, l’impacte fiscal té un límit: el deute tributari dels exercicis prescrits no pot alterar-se.
El Tribunal Suprem (en la seva sentència de 8 d’octubre de 2025) ha establert un criteri clar que convé que les empreses tinguin molt present: els ingressos o despeses que es comptabilitzin fora del seu exercici de meritació -per exemple, en detectar un error o una omissió- no poden alterar la base imposable d’exercicis ja prescrits.
El cas que origina aquesta doctrina és bastant il·lustratiu. Una societat va registrar el 2012 una despesa que, en realitat, corresponia a arrendaments impagats des de 2001. En fer-ho, pretenia deduir-ho íntegrament aquell any, al·legant que l’Administració podia “requalificar” l’ocorregut en exercicis anteriors a l’empara dels articles 66 bis i 115 de la Llei General Tributària (LGT), que permeten revisar fets de fins deu anys enrere.
No obstant això, el Suprem ha deixat clar que aquesta facultat de revisió té un abast limitat:
- Es pot comprovar el succeït en exercicis antics, però només per a efectes que recaiguin sobre exercicis no prescrits.
- L’Administració -ni tampoc el contribuent- pot modificar el deute tributari d’un exercici ja inatacable per prescripció, fins i tot si el resultat seria favorable per a qui ho sol·licita.
En paraules senzilles, la prescripció opera com un mur legal. No importa si l’ajust és per a augmentar o reduir la quota: una vegada transcorregut el termini de quatre anys, el deute queda tancat i no es toca.
El Tribunal també rebutja que el principi de “regularització íntegra” serveixi com a excusa per a reobrir exercicis passats. Aquest principi -que exigeix que l’Administració consideri tant els aspectes favorables com els desfavorables al contribuent en una comprovació- no autoritza a corregir bases imposables d’exercicis prescrits. Tampoc el principi de bona administració ho pot justificar.
En definitiva, si es detecta una despesa o ingrés omès en exercicis antics, la correcció comptable s’ha de fer en l’exercici actual o en un no prescrit, sempre respectant les normes d’imputació temporal de l’article 10.3 de la LIS (abans, art. 19.3 del TRLIS).
Recordi…
- No es poden reobrir exercicis prescrits, encara que s’al·legui regularització íntegra o bona administració.
- El termini de prescripció del deute tributari és de quatre anys (art. 66 LGT).
- La comprovació a deu anys de l’art. 66 bis LGT no permet modificar quotes prescrites, només verificar efectes sobre exercicis vius.
- Registrar ara una despesa antiga no permet deduir-la retroactivament.
- L’única opció vàlida és imputar-la en l’exercici en què es comptabilitza, sempre que no es produeixi una tributació inferior a la que hagués correspost.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.