Els avantatges fiscals d’una hòlding també tenen lletra petita
En determinats entorns empresarials, parlar de hòldings gairebé s’ha convertit en una moda. No obstant això, una reestructuració mal plantejada pot alterar equilibris familiars, trencar beneficis fiscals i fins i tot generar problemes que abans ni existien. Li ho expliquem…
En els últims anys, les estructures hòlding han guanyat moltíssim protagonisme. I en part és lògic. Ben utilitzades, poden ajudar a ordenar grups empresarials, facilitar processos de successió, separar riscos, canalitzar inversions o permetre determinades operacions societàries amb una certa eficiència fiscal. El problema apareix quan la hòlding deixa de ser una eina concreta per a convertir-se en una espècie de recepta universal. Perquè llavors comencen els errors.
Hi ha empreses que creen hòldings sense analitzar realment com afecta això a la tributació familiar, a les funcions directives, al repartiment de participacions o fins i tot a futurs processos hereditaris. I aquí és on moltes vegades comencen les sorpreses. No perquè l’estructura sigui incorrecta. Sinó perquè la planificació es va quedar únicament en la primera capa.
- Atenció. No totes les empreses necessiten una hòlding. Una estructura eficient per a una família pot ser perjudicial per a una altra. Abans de reorganitzar participacions convé analitzar l’impacte patrimonial i successori complet.
NO SOLS ÉS ESTALVI FISCAL
Quan es parla de hòldings, moltes converses comencen i acaben en la mateixa idea. “Quin estalvi fiscal genera?”. Però aquest enfocament sol ser massa curt. Les reestructuracions empresarials afecten moltes més coses. Canvien òrgans d’administració, qui dirigeix realment l’empresa i les relacions entre socis. I, en determinats casos, també alteren requisits que semblaven ja consolidats des de fa anys.
La recent consulta vinculant de la Direcció General de Tributs (DGT) V0354-26 precisament posa el focus aquí. No en la creació de la hòlding en si mateixa. Sinó en les conseqüències indirectes que pot provocar dins d’una empresa familiar quan determinades funcions de direcció deixen d’estar on estaven abans.
Perquè, encara que moltes vegades passi desapercebut, alguns beneficis fiscals depenen de detalls organitzatius molt concrets. I n’hi ha prou movent una peça perquè tot l’esquema canviï.
- Atenció. L’estalvi fiscal immediat no ha de ser l’únic criteri de decisió. Canviar administradors o funcions directives pot tenir efectes fiscals importants. Les empreses familiars requereixen una anàlisi molt més àmplia que el purament mercantil.
EL PERILL QUE MOLTES FAMÍLIES NO VEUEN VENIR
Un dels aspectes més delicats apareix quan l’exempció en l’impost sobre el patrimoni s’estava sostenint gràcies al fet que un únic membre de la família complia les funcions de direcció exigides per la normativa.
Mentre aquest familiar dirigeix la societat i percep les remuneracions necessàries, la resta del grup familiar pot beneficiar-se també de l’exempció, sempre que es compleixin la resta de requisits legals. Fins aquí, tot sembla estable. El problema arriba quan es crea una hòlding i les funcions directives deixen d’exercir-se directament en la societat operativa. A partir d’aquest moment, alguns familiars poden quedar-se fora de l’exempció sense adonar-se’n. I això no és un tema menor. Perquè perdre l’exempció en patrimoni no sols afecta l’impost. Les conseqüències poden anar bastant més lluny.
- Atenció. Cal revisar qui compleix realment les funcions de direcció després de la reorganització. Analitzar com queden les participacions de la resta de familiars. No donar per fet que els beneficis fiscals anteriors continuaran intactes després de la hòlding.
LA VERITABLE PREOCUPACIÓ NO ÉS PATRIMONI
Curiosament, moltes persones resten importància a aquestes situacions perquè consideren que l’impost sobre el patrimoni té un impacte limitat. Però aquí sol amagar-se el veritable risc. L’exempció en patrimoni funciona moltes vegades com una clau d’accés a altres beneficis fiscals moltíssim més rellevants. Especialment en successions i donacions.
Si desapareix aquesta exempció, determinades reduccions fiscals vinculades a l’empresa familiar poden quedar compromeses. I això ja canvia bastant l’escenari. Perquè el cost potencial pot aparèixer just en el pitjor moment. En una herència, una transmissió familiar, o en una donació que feia anys que es planificava sota unes condicions que, després de la reorganització, han deixat de complir-se.
És a dir, una estructura dissenyada inicialment per a optimitzar pot acabar afeblint precisament la protecció fiscal familiar que es volia conservar.
- Atenció. S’ha de revisar l’impacte de la hòlding sobre futures herències i donacions. Analitzar si continuen complint-se els requisits d’empresa familiar. Un petit canvi organitzatiu pot afectar beneficis fiscals molt importants a llarg termini.
NO HI HA ESTRUCTURES DOLENTES, HI HA ESTRUCTURES MAL ANALITZADES
La conclusió probablement no és que les hòldings siguin perilloses. Ni de bon tros. De fet, en moltíssims casos són eines extraordinàriament útils. El problema apareix quan s’implanten de manera automàtica, copiant models aliens o buscant únicament un avantatge fiscal concret sense estudiar totes les derivades posteriors. Perquè una reestructuració empresarial no sols canvia societats.
També modifica equilibris familiars, responsabilitats, posicions jurídiques i requisits tributaris que a vegades feia anys que funcionaven de manera silenciosa. I això obliga a mirar molt més enllà de l’estalvi inicial. Especialment en empreses familiars.
Aquí, la fiscalitat rares vegades depèn d’una sola decisió aïllada. Tot sol estar connectat.
I moure una peça aparentment petita pot acabar alterant tot el tauler.
- Atenció. Abans de crear una hòlding convé fer simulacions fiscals completes. Les empreses familiars necessiten coordinació mercantil, fiscal i successòria. El que avui sembla un avantatge ràpid pot convertir-se en un problema d’aquí a uns anys.