Es pot deduir l’ordinador o el mòbil que usa per a treballar?

Si treballa pel seu compte (autònom) i utilitza equips electrònics en el seu dia a dia, aquesta informació li interessa: li expliquem quan pot deduir-los i com justificar-ho correctament. No es tracta de deduir per deduir, sinó de fer-ho amb criteri.

Poques qüestions provoquen tants malentesos entre els professionals i l’Agència Tributària com la deducció d’unes certes despeses. I si hi ha un terreny especialment confús, és aquest en el qual el professional i el personal es barregen: el telèfon amb el qual també telefones a casa, el portàtil on revises els teus correus de la feina, però que mires sèries el cap de setmana, o fins i tot el cotxe que uses per a visitar a un client i per a anar a la platja el diumenge.

La Direcció General de Tributs (DGT) ha tornat a pronunciar-se sobre aquest tema en la consulta vinculant V1233-25, de 4 de juliol de 2025, on aclareix com tractar la compra d’un ordinador i un telèfon mòbil quan s’usen en una activitat professional.

Atenció. Hisenda no diu que no puguis deduir-los, però sí que has de demostrar que realment els utilitzes per treballar i no de manera personal.

Què diu Hisenda?

La DGT torna a insistir en una cosa bàsica:

Només són deduïbles les despeses que estiguin directament relacionades amb l’obtenció d’ingressos, estiguin ben justificades, registrades i es facin servir de manera exclusiva en l’activitat professional.

Això significa que no val amb dir “el faig servir per treballar”, ni n’hi ha prou amb tenir la factura. Cal poder provar-ho amb dades i fets. Si el bé es fa servir també per a fins personals, la deducció només es permet quan aquest ús privat sigui accessori i poc rellevant, com consultar una cosa puntual fora de l’horari laboral.

Atenció. Si té un telèfon que usa alhora per a trucades personals i de feina, el millor és tenir una línia a part només per a l’activitat professional. És la manera més clara d’evitar problemes.

Què pot deduir?

Si és autònom o professional per compte propi, podrà deduir ordinadors, tauletes, telèfons o fins i tot vehicles, sempre que estiguin afectes a la seva activitat. Això vol dir que l’ús ha d’estar vinculat a la feina. En el cas dels equips electrònics, la despesa no es dedueix de cop, sinó a poc a poc, mitjançant amortització (és a dir, aplicant un percentatge anual sobre el seu valor).

Per exemple, un ordinador de 1.200 € s’amortitza en diversos exercicis aplicant el percentatge que marca Hisenda. Això sí, tot ha de quedar registrat i documentat en els seus llibres comptables o registres oficials.

Atenció. Encara que sembli obvi, les despeses han d’estar a nom seu com a professional. Les factures personals no serveixen.

Com puc demostrar que un bé és professional?

No hi ha una llista tancada de proves, però la Llei General Tributària (article 106) deixa clar que la càrrega de la prova és del contribuent. En la pràctica, això significa que si Hisenda revisa les seves deduccions, haurà de demostrar amb fets que aquest bé s’usa per treballar.

Alguns exemples de proves vàlides poden ser:

Que l’equip estigui físicament al seu despatx o local.
Que figuri assegurat només com un bé professional.
Que tingui un altre dispositiu similar per a ús personal.
Que la línia de telèfon estigui contractada i facturada a nom de la seva activitat.
Que pugui mostrar registres d’ús (hores, rutes, accessos, correus, aplicacions professionals, etc.).
Que existeixi un contracte o política interna que acrediti el seu ús exclusiu.

Atenció. Desi captures, correus o informes d’ús, sobretot si l’equip és compartit. Com més evidència, menys risc de regularització.

El que també hauria de millorar

Des del costat de l’Administració, seria desitjable que existissin criteris més clars i homogenis, especialment en aquells casos on la frontera entre ús personal i professional és difusa. Sovint hi ha situacions perfectament legítimes -com un mòbil amb doble SIM o un portàtil usat a casa per a tasques laborals- que es qüestionen simplement per no existir un barem clar.

Establir regles objectives (percentatges d’ús, límits raonables o mòduls de deducció) evitaria molts conflictes, estalviaria temps i donaria més seguretat jurídica a tothom.

La falta de criteris clars acaba desgastant tant als contribuents com a l’Administració. I això, en el dia a dia d’una empresa, es tradueix en temps perdut i preocupació.

Conclusió

Si treballa per compte propi o gestiona un petit negoci, tingui presents tres idees clau:

Només pot deduir despeses vinculades directament amb els seus ingressos.
És fonamental poder demostrar l’ús professional amb documentació o registres.
La transparència i la prudència són les seves millors aliades enfront d’Hisenda.

Complir amb la norma no té per què ser un obstacle si les coses es fan bé i amb criteri.

I si té dubtes, recordi que no està sol: el nostre despatx pot ajudar-lo a revisar les seves despeses, classificar correctament els seus equips i evitar sorpreses desagradables en una futura comprovació.

Revisem les seves deduccions, els seus llibres i les seves factures per a assegurar que compleix la norma… sense pagar més del que li correspon.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.