L’empresa pot obligar el treballador a assistir a un curs de formació?
La formació professional en el treball és un dret, però també pot convertir-se en una obligació. La clau està en si el curs està vinculat al lloc i quan s’imparteix. No tots els cursos que ofereix una empresa són obligatoris per als seus empleats. La llei distingeix entre formació necessària, voluntària i de prevenció, i cadascuna té conseqüències diferents.
En el despatx fa setmanes que atenem consultes sobre els cursos de formació que organitzen les empreses. Molts ens pregunten el mateix: “Podem obligar els treballadors a assistir-hi?” “I si el curs es fa fora de l’horari laboral?”
Són dubtes normals, perquè la norma no sempre s’entén igual des del paper que des de la pràctica.
Intentarem explicar-ho de manera senzilla, perquè ho puguin entendre els nostres clients.
Quan el curs té a veure amb el treball
Si la formació està directament relacionada amb el lloc -per exemple, una nova eina que el treballador haurà d’usar, o un canvi de normativa que afecta la seva labor diària-, l’assistència sí que és obligatòria. I a més, aquest temps compta com a treball.
El motiu és simple: el treballador no està fent una cosa aliena al seu ús, sinó complint amb ell. L’empresa té dret a exigir-ho i el treballador hi ha d’acudir, igual que acudeix a una reunió o a una tasca del dia a dia.
Això sí, ha de fer-se dins de l’horari laboral. Si s’organitza fora, l’empresa ha de pagar o compensar aquest temps. En cas contrari, no es consideraria ben gestionat.
Formació en prevenció de riscos
Aquí no hi ha debat. És obligatòria, sempre. I a més, la llei diu clarament que no pot tenir cap cost per al treballador. Ni en diners, ni en temps.
L’article 19 de la Llei de prevenció de riscos laborals estableix que aquesta formació s’ha de fer dins de la jornada o, si no és possible, fora, però compensant el temps.
Per tant, si s’organitza una sessió sobre seguretat, primers auxilis o riscos específics, tots els empleats han d’assistir-hi, i el cost i el temps són a càrrec de l’empresa.
Quan l’empresa ofereix formació fora de l’horari
Aquí és on solen començar els problemes. Hi ha cursos que l’empresa ofereix perquè considera que poden ser útils -per exemple, idiomes, gestió del temps o lideratge-, però que no són essencials per al treball. En aquest cas, el treballador pot decidir si hi va o no. No hi ha obligació.
Ara bé, si l’empresa decideix que el curs és obligatori perquè afecta directament l’acompliment (per exemple, l’ús d’una nova aplicació o la implantació d’un sistema de vendes), encara que sigui fora de l’horari, ha de pagar-lo o compensar-lo.
El sentit comú mana: si el curs el necessita l’empresa, el temps és de treball.
Si l’ofereix com a oportunitat, és voluntari.
Cursos en dies lliures o vacances
Això sí que cal dir-ho clar: ningú pot ser obligat a anar a un curs en el seu moment lliure o durant les vacances. El descans no es toca. Ni per a una reunió ni per a una formació.
Si el curs és obligatori, es programa en horari de treball o es compensa.
I si no ho és, el treballador pot negar-se sense que això li causi cap perjudici.
A vegades les empreses ho fan amb bona intenció -“ja que estan lliures, que ho aprofitin”-, però legalment no se sosté. Les vacances no es mouen, ni s’interrompen.
Formació amb desplaçament
També ens ho han preguntat: què passa si el curs es fa en una altra ciutat o en la seu central? En aquest cas, l’Estatut dels Treballadors ho deixa clar: l’empresa ha d’assumir les despeses de viatge, dietes i allotjament, i ha d’avisar amb antelació raonable.
El treballador, mentrestant, manté tots els seus drets, i el temps emprat compta com a jornada laboral.
És a dir, si el curs dura quatre dies fora, són quatre dies de treball, i tots els costos corren per compte de l’empresa.
Quan el treballador es nega a assistir-hi
Si la formació és obligatòria i l’empresa ha complert amb tot (avís, justificació i horari raonable), la negativa pot tenir conseqüències. Es consideraria una falta d’obediència, que pot ser sancionable.
Ara bé, convé actuar amb cap. Abans d’imposar res, cal parlar-ho.
A vegades la negativa ve d’una mala comunicació o de problemes personals. Quan s’explica el motiu real del curs i es dona marge, gairebé sempre es resol sense conflicte.
A tenir en compte…
- Si el curs està relacionat amb el treball, és obligatori.
- Si és de prevenció, també ho és, i ho paga l’empresa.
- Si es fa fora de l’horari, es compensa o s’abona.
- Si coincideix amb vacances o dies lliures, no es pot imposar.
- Si hi ha desplaçament, les despeses són de l’empresa.
La formació és una bona eina, però cal gestionar-la amb equilibri. No tot curs pot imposar-se, ni tot ha de ser voluntari. El nostre consell és senzill:
- Si l’empresa necessita que el treballador es formi, ha de facilitar-li el temps i assumir el cost.
- Si el curs és opcional, s’ofereix, però no s’exigeix.
L’experiència ens demostra que quan s’expliquen bé les coses, la gent respon amb sentit comú. I això, en el fons, és el que manté la pau laboral.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.