L’escissió fiscal com a via tranquil·la per al relleu generacional
En les empreses familiars, el relleu generacional sol ser més complex que el mateix negoci. Una escissió pot evitar conflictes entre els hereus i, a més, acollir-se al règim fiscal de neutralitat si es compleixen els requisits legals.
Quan es dirigeix una societat familiar, tard o d’hora arriba el moment de plantejar-se què passarà el dia en què els fills prenguin el relleu. Les bones intencions no sempre són suficients: les diferències en la gestió o les decisions d’inversió poden acabar dividint a la família.
Una alternativa eficaç és fer una escissió abans de transmetre l’empresa, de manera que cada hereu rebi una part independent del negoci o del patrimoni. Així s’evita la gestió compartida i es facilita la successió.
- Atenció. Si l’escissió es fa sense una justificació econòmica clara o amb l’única intenció d’obtenir avantatges fiscals, Hisenda podria negar el règim especial i exigir tributar pels beneficis ocults.
L’Agència Tributària ha confirmat en nombroses consultes vinculants (per exemple, V1600-23 o V2261-19) que una escissió destinada a evitar conflictes familiars, planificar la successió o permetre una gestió independent constitueix un motiu econòmic vàlid.
Per tant, aquesta mena d’operacions poden acollir-se al règim especial de neutralitat fiscal previst en els articles 76 a 89 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS).
Això significa que no es generen plusvàlues ni es tributa per elles en el moment de l’operació. La tributació queda diferida fins que, en el futur, es transmetin les participacions o els actius rebuts.
- Atenció. La neutralitat fiscal no és automàtica; exigeix que l’operació sigui real, documentada i respongui a un propòsit econòmic legítim.
Tipus d’escissió
a) Escissió total. La societat original es dissol i reparteix tot el seu patrimoni entre dues o més entitats noves o ja existents. Si els socis mantenen la mateixa proporció de participació que tenien abans, no es requereix que cada patrimoni sigui una branca d’activitat. Això va ser confirmat pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (13 de juny de 2023), que va matisar que, en les escissions totals no proporcionals, el requisit de “branca d’activitat” no sempre és exigible segons la Directiva europea de fusions i escissions.
b) Escissió parcial. Se segrega una part del patrimoni que constitueixi una branca d’activitat (és a dir, un conjunt autònom de mitjans materials i humans capaços de desenvolupar una activitat econòmica) i es transmet a una nova societat, mentre l’original manté una altra branca operativa. Si el segregat no pot funcionar per si mateix, no s’aplicarà el règim especial.
Exemple. Tenir diversos locals comercials no significa que cadascun sigui una branca d’activitat, encara que tingui personal i clients propis, si la gestió continua sent comuna. Així ho va indicar la DGT en CV1800-05.
c) Escissió no proporcional. Cada soci rep participacions en una societat diferent. Només es permet si cada patrimoni escindit constitueix efectivament una branca d’activitat (DGT CV2535-16). Si es després fa una donació recíproca entre socis, Hisenda no admetrà l’operació sota el règim de neutralitat, ja que equivaldria a una escissió encoberta no proporcional.
Comprovació dels beneficis del règim especial
El Tribunal Suprem (sentència de 21 de març de 2024) ha deixat clar que tant els òrgans de gestió com els d’inspecció poden comprovar la correcta aplicació dels règims especials. Fins ara, s’entenia que només la Inspecció podia fer-ho, però la nova doctrina amplia aquesta competència.
El TEAC (resolució 9093/2022, de 22 de març de 2023) va matisar que els òrgans de gestió poden intervenir si no s’analitza la validesa del règim especial, sinó aspectes comuns de l’impost.
En qualsevol cas, si l’Administració qüestiona l’operació, la comprovació haurà d’estar sòlidament motivada i recolzada en un expedient complet.
- Atenció. Les liquidacions emeses en un procediment de gestió que examinin requisits del règim especial podrien ser nul·les de ple dret, segons el Suprem.
Riscos i cauteles
El TEAC (resolució de 22 d’abril de 2024) va recordar que, si es demostra que l’operació perseguia una fi fraudulenta o abusiva, l’Administració pot eliminar l’avantatge fiscal obtingut, fins i tot el diferiment inicial. No obstant això, la falta de “motius econòmics vàlids” no implica automàticament frau, però genera una presumpció que el contribuent haurà de desvirtuar. La DGT (CV2214-23 i CV2894-15) sosté que, en aquests casos, només se suprimirà l’avantatge irregular, mantenint-se la resta de beneficis legítims.
- Atenció. Qualsevol intent de “simular” un motiu econòmic (per exemple, dividir per a després tornar a reunir les participacions) pot posar en risc la neutralitat i implicar sancions.
Altres aspectes a tenir en compte
- Si l’entitat absorbida va aplicar reserva per capitalització, l’absorbent haurà de complir amb el manteniment de fons propis.
- En les operacions acollides al règim especial el repartiment de reserves s’ha d’aplicar seguint el mètode FIFO: primer s’entenen distribuïdes les reserves anteriors a l’operació (criteri del TEAC).
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.