Només la participació directa permet accedir a l’exempció en l’impost sobre el patrimoni
L’exempció de les participacions en entitats en l’impost sobre el patrimoni torna a situar-se en el centre del debat després d’una recent resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC). L’òrgan unifica el criteri i recorda que, per a complir el percentatge mínim de participació exigit per la llei, tan sols cal tenir en compte la participació directa del contribuent en l’entitat.
L’exempció de les participacions en entitats constitueix un dels beneficis fiscals més rellevants per a les empreses familiars i els empresaris. No obstant això, la seva aplicació està condicionada al compliment d’una sèrie de requisits que, a vegades, generen importants dubtes interpretatius.
Una recent resolució del TEAC, seguint la doctrina prèviament fixada pel Tribunal Suprem (TS), torna a posar el focus sobre un d’aquests requisits i aclareix que, per a calcular el percentatge mínim de participació exigit per la normativa, únicament s’ha de computar la participació directa del contribuent en l’entitat.
L’estructura societària pot canviar el resultat fiscal
És relativament freqüent que els socis d’una empresa familiar participin en una societat de manera indirecta, utilitzant altres societats patrimonials o hòldings. Fins ara, alguns contribuents defensaven que aquesta participació indirecta també havia de computar-se per a aconseguir el percentatge mínim exigit per la Llei de l’impost sobre el patrimoni. No obstant això, el criteri administratiu ja no deixa marge per a aquesta interpretació.
Segons el TEAC, únicament es pot tenir en compte la participació que el contribuent ostenta directament en l’entitat l’exempció de la qual pretén aplicar.
- Atenció. Si part de la seva participació s’articula a través d’altres societats, convé revisar si realment compleix el percentatge mínim exigit per a aplicar l’exempció.
La doctrina segueix el criteri marcat pel Tribunal Suprem
La resolució del TEAC no introdueix un criteri completament nou, sinó que aplica la interpretació que ja havia establert el TS.
L’Alt Tribunal entén que la finalitat d’aquesta exempció consisteix a protegir la participació directa de les persones físiques en les empreses familiars, afavorint-ne la continuïtat, però no estendre automàticament aquest benefici a participacions mantingudes de manera indirecta mitjançant altres societats.
Aquesta interpretació, a més, se sustenta tant en la Llei de l’impost sobre el patrimoni com en el seu desenvolupament reglamentari.
- Atenció. No n’hi ha prou amb controlar indirectament una empresa. Per a aquest requisit concret, Hisenda només té en compte la titularitat directa de les participacions.
Les funcions de direcció també s’han d’analitzar amb detall
La resolució recorda igualment que no n’hi ha prou amb acreditar que un membre de la família exerceix funcions de direcció.
A més de comprovar que aquestes funcions compleixen els requisits legals i que la remuneració obtinguda representa el percentatge exigit respecte del conjunt dels seus rendiments, també cal verificar que existeixi la corresponent participació directa en l’entitat. En cas contrari, aquest requisit tampoc es podrà entendre complert.
- Atenció. Les funcions de direcció, per si soles, no garanteixen l’exempció. Han d’anar acompanyades del compliment de la resta de requisits previstos en la normativa.
La documentació continua sent determinant
Un altre aspecte interessant de la resolució és que el TEAC recorda que, durant la via econòmica administrativa, encara es poden aportar noves proves per a acreditar el compliment dels requisits legals.
Això sí, aquesta possibilitat no és absoluta. La documentació presentada haurà de permetre acreditar plenament la pretensió del contribuent i no podrà respondre a una actuació abusiva o maliciosa.
Per això, és aconsellable preparar des de l’inici tota la documentació acreditativa de l’estructura societària, els percentatges de participació i les funcions de direcció, evitant dependre de fases posteriors del procediment.
Convé revisar les estructures de les empreses familiars
Aquesta resolució té una especial transcendència per a nombrosos grups familiars que han organitzat el seu patrimoni empresarial mitjançant societats hòlding o estructures societàries escalonades.
Encara que aquestes estructures puguin respondre a raons organitzatives o de planificació empresarial, això no significa que permetin complir automàticament els requisits exigits per a l’exempció en l’impost sobre el patrimoni.
Abans de presentar les corresponents autoliquidacions és aconsellable revisar el percentatge de participació directa de cada soci, comprovar qui exerceix efectivament les funcions de direcció i verificar que tota la documentació necessària es troba preparada correctament.
Una revisió preventiva pot evitar regularitzacions futures i oferir més seguretat jurídica en l’aplicació d’un dels beneficis fiscals més importants per a les empreses familiars.