Què succeeix amb l’IVA en els pagaments a l’administrador únic?
En els últims mesos han sorgit dubtes sobre si les retribucions que perceben els administradors han d’incloure IVA o no. L’Administració Tributària ha tornat a pronunciar-se i convé que ens parem un moment per veure què implica aquest criteri per al dia a dia de moltes societats.
Durant els últims anys s’ha anat repetint una pregunta que, encara que sembla senzilla, sol portar a interpretacions diferents segons qui la plantegi: la retribució que rep un administrador únic ha d’incloure IVA quan, a més, està donat d’alta en el RETA i exerceix funcions de direcció? La Direcció General de Tributs (DGT) s’ha pronunciat sobre aquest tema en la consulta V1345-25, de 16 de juliol de 2025, fet que ens permet aclarir el criteri amb la serenitat que mereixen aquests assumptes.
El cas analitzat parteix d’una situació bastant habitual: un administrador únic que, a més d’exercir les funcions pròpies del càrrec, assumeix tasques de direcció general i factura a la seva societat una quantia vinculada al volum de negoci. A simple vista podria semblar que estem davant una prestació de serveis independent, però la qüestió jurídica va una mica més lluny i exigeix que ens detinguem en un concepte clau: l’existència o no de veritable autonomia econòmica.
La Llei de l’IVA (LIVA) grava les prestacions fetes pels qui actuen per compte propi, és a dir, per empresaris o professionals que suporten el seu propi risc. D’aquí ve que la clau estigui a determinar si l’administrador exerceix amb independència o, per contra, ho fa dins d’una relació de dependència i sense assumir riscos econòmics directes. A aquest punt va arribar també el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència de 21 de desembre de 2023 (assumpte C-288/22), on aprofundeix en la mateixa idea: hi ha activitat econòmica quan la retribució és estable i contínua, però no n’hi ha prou amb això; fa falta que la persona suporti les conseqüències econòmiques negatives derivades dels seus actes.
La conclusió del Tribunal -i la que recull la DGT- resulta bastant clara: l’administrador no actua com a empresari independent quan no assumeix personalment el risc econòmic, encara que organitzi el seu treball amb una certa llibertat i encara que els seus honoraris depenguin dels resultats de l’empresa. Aquest risc, en condicions normals, pertany a la societat i no a l’administrador. La legislació societària ho confirma: la responsabilitat personal de l’administrador només apareix en supòsits excepcionals de dol o culpa greu, no en l’acompliment ordinari del càrrec.
Per tot això, la consulta conclou que les retribucions percebudes per l’administrador únic no estan subjectes a l’IVA, en considerar-se que el càrrec no es desenvolupa amb independència econòmica real. Dit de forma més senzilla: l’administrador, pel que fa a l’exercici de la seva funció, no es comporta com un professional autònom a l’efecte de l’impost.
Ara bé -i aquí convé que ens hi detinguem- aquesta conclusió no afecta altres serveis que el mateix administrador pugui prestar a la societat al marge del càrrec. Si existeix una activitat professional diferenciada, enquadrada en una activitat econòmica pròpia (art. 5 de la Llei de l’IVA), aquestes prestacions sí que quedarien subjectes a l’impost, tributant al tipus general del 21%. Això succeeix, per exemple, quan es desenvolupen funcions executives o tècniques que excedeixen clarament de l’àmbit de representació i decisió propi de l’òrgan d’administració.