Un professional es pot deduir la despesa d’electricitat consumida en la recàrrega d’un vehicle elèctric que utilitza en la seva activitat?
Cada vegada més professionals estan incorporant el cotxe elèctric al seu dia a dia. El que no sempre és tan clar és fins a quin punt la despesa en electricitat pot considerar-se deduïble.
Hi ha decisions que semblen purament operatives, gairebé de sentit comú, com que canviem al vehicle elèctric per a treballar. No obstant això, quan es trasllada aquesta decisió al terreny fiscal, la lògica deixa de ser tan lineal.
En els últims mesos, arran de diferents pronunciaments de la Direcció General de Tributs (DGT), en particular la consulta V2119-25, s’ha generat una certa sensació de flexibilitat entorn de la deducció de la despesa elèctrica. Però convé no quedar-nos només amb el titular, perquè el detall canvia bastant el resultat.
L’IVA de l’electricitat i la seva deducció
La interpretació més recent permet deduir l’IVA de l’electricitat destinada a la recàrrega del vehicle quan existeixi una vinculació clara amb l’activitat econòmica. És a dir, si la despesa respon al desenvolupament de l’activitat professional, aquest IVA pot formar part de les deduccions. Ara bé, aquesta afirmació, que sona senzilla, té matisos.
- No n’hi ha prou amb utilitzar el cotxe per a treballar de manera habitual. Cal poder justificar que l’electricitat consumida està efectivament vinculada a aquesta activitat.
- Quan la recàrrega es fa al domicili, la separació entre consum personal i professional ha d’estar ben acreditada. Sense mesurament diferenciat, la deducció es torna més discutible.
El canvi de criteri per Hisenda
Durant anys, l’Agència Tributària posava el focus en el percentatge d’ús del vehicle. Es deduïa en funció d’aquest percentatge i havia de coincidir amb el reflectit en la comptabilitat. Ara, l’enfocament es desplaça. La clau ja no és tant el percentatge exacte, com la realitat de l’ús professional. Això ha obert la porta a deduccions més àmplies, però també ha incrementat l’exigència probatòria.
La flexibilitat no significa llibertat total. Si es pretén aplicar una deducció completa, caldrà demostrar que l’ús professional és pràcticament exclusiu.
- Atenció. No ajustar la comptabilitat o els registres a aquesta nova realitat pot generar incoherències que acabin en revisió.
La diferència clau entre IVA i IRPF
Aquí és on més errors s’estan produint. Una cosa és l’IVA i una altra molt diferent, l’IRPF.
En el cas de l’IVA, es pot admetre una certa flexibilitat si la despesa està vinculada a l’activitat. No obstant això, en l’IRPF l’exigència és molt més estricta.
Perquè les despeses del vehicle, inclosa l’electricitat, siguin deduïbles en l’IRPF, el cotxe ha d’estar afecte a l’activitat de manera exclusiva.
I quan es parla de vehicles turisme, aquesta exclusivitat no es presumeix.
Usar el vehicle també per a fins personals, encara que sigui de manera ocasional, pot impedir la deducció en l’IRPF.
- Atenció. Confondre el criteri de l’IVA amb el de l’IRPF és un dels errors més habituals i amb més impacte econòmic.
Què significa realment que el vehicle estigui afecte
No es tracta només d’utilitzar el cotxe per a treballar. La normativa demana una cosa més exigent. Ha d’existir una afectació real, continuada i pràcticament exclusiva a l’activitat.
En determinats casos, com a transportistes, agents comercials o taxistes, aquesta afectació es presumeix amb més facilitat. En altres perfils professionals, la càrrega de la prova recau totalment en el contribuent. Elements com la retolació del vehicle, el tipus d’activitat o fins i tot la lògica de l’ús poden ajudar, però no garanteixen res per si sols.
- Atenció. No registrar el vehicle als llibres de l’activitat pot impedir qualsevol deducció, encara que l’ús sigui clarament professional.
L’Administració no estableix proves concretes vàlides de manera automàtica. Cada cas es valora de manera individual.
Recàrrega al domicili i justificació de la despesa
La recàrrega al domicili és una de les situacions més habituals… i també una de les més delicades. Si no existeix un sistema que permeti identificar el consum elèctric del vehicle de manera separada, justificar la deducció es complica.
En la consulta V2119-25 de la DGT es contemplava la instal·lació d’un punt de recàrrega específic amb mesurament independent. Aquest detall no és menor.
Sense un mesurament diferenciat, Hisenda pot entendre que la despesa és domèstica i rebutjar-ne la deducció.
- Atenció. No documentar adequadament el consum pot fer perdre el dret a deduir, fins i tot en situacions clarament professionals.
En definitiva, el vehicle elèctric ha arribat per a quedar-se en moltes activitats. I, des del punt de vista fiscal, se li està donant cert encaix, encara que no sense condicions. La sensació que ara “tot és deduïble” no s’ajusta del tot a la realitat. Més aviat succeeix que l’anàlisi s’ha desplaçat des del percentual cap al probatori.
En altres paraules, ja no n’hi ha prou amb dir quant s’usa el cotxe per a treballar. Ara cal demostrar-ho amb coherència, amb documentació i, sobretot, sense contradiccions entre el que es fa i el que es declara.