Nova ofensiva fiscal perquè l’habitatge buit torni al mercat
Reduccions fiscals per a propietaris responsables, més IVA per als turistes i un nou impost per als compradors estrangers no comunitaris: així serà el nou marc fiscal que planteja l’Executiu.
L’habitatge torna al centre del debat polític. En un context en què l’accés a una llar digna s’ha convertit en un luxe per a bona part de la població, el Grup Parlamentari Socialista ha presentat una Proposició de llei per a impulsar el lloguer d’habitatges a preus assequibles que pretén reordenar el mapa fiscal de l’habitatge per llogar. Aquesta norma, actualment en fase de tramitació parlamentària, desplega un arsenal de mesures fiscals i administratives amb un doble objectiu: fomentar el lloguer assequible i frenar l’especulació. En aquesta circular analitzem el contingut complet de la proposta.
IVA: s’ha acabat el paradís fiscal del lloguer turístic
La nova llei acull amb promptitud la doctrina europea: els arrendaments de curta durada (menys de 30 nits) prestats en habitatges moblats i en municipis de més de 10.000 habitants tributaran al tipus general del 21% si s’ofereixen serveis similars als hotelers. Es persegueix així equilibrar la fiscalitat amb l’allotjament reglat i desincentivar el desviament d’habitatge habitual cap al turisme vacacional massiu.
Plusvàlua municipal: actualització de coeficients
L’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) veurà revisats els seus coeficients màxims. La taula s’adequa a les recents sentències del Tribunal Constitucional i reflecteix una nova escala temporal que penalitza especialment les transmissions de més de vint anys amb tipus de fins al 0,35.
SOCIMIS: s’ha acabat la festa sense compromís social
Les societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari (SOCIMIS) passaran a tributar al 25% pels beneficis no distribuïts, sempre que no reinverteixin o destinin els seus immobles a lloguer assequible. La norma contempla una exempció del 50% si més del 60% del seu parc es lloga a preus assequibles, i del 100% si a més reinverteixen el benefici en habitatge assequible en un termini de tres anys.
Nou impost estatal per a estrangers no comunitaris
Es crea un impost indirecte complementari per a gravar la compra d’immobles per part de persones físiques o jurídiques no residents a la Unió Europea. No substitueix l’ITP sinó que s’hi acumula, encara que es permet deduir el ja pagat per aquest. El tipus aplicable és del 100% sobre la base imposable, calculada conforme al valor de referència cadastral o el valor declarat, si és superior.
Habitatge buit: més pressió fiscal per a treure’l al mercat
Els habitatges desocupats suportaran una càrrega fiscal més elevada. La imputació de rendes s’endureix i es convida els ajuntaments a aplicar recàrrecs més intensos en l’IBI. Es tracta de pressionar econòmicament al propietari reticent perquè opti pel lloguer.
La nova empresa estatal d’habitatge: SEPES es transforma
S’articula el traspàs urgent del sòl públic a SEPES, reconvertida ara en una entitat destinada a construir o promoure habitatge a preus assequibles. No caldrà taxació prèvia per a la cessió, i la llei habilita a SEPES a gestionar també el patrimoni immobiliari de MUFACE i dels patronats reials, sempre sota titularitat pública.
Contractes públics més llargs i flexibles
La Llei de contractes del sector públic s’ajusta per a permetre concessions de fins a vuitanta anys quan tinguin per objecte la construcció o rehabilitació d’habitatges destinats al lloguer assequible.
La proposta del PSOE configura un marc normatiu integral que no es limita a apujar o abaixar impostos, sinó que pretén reorientar el comportament del mercat. Un marc on es penalitza l’especulació, s’estimula la rehabilitació i es premia l’accessibilitat. Caldrà veure quins suports parlamentaris assoleix en la seva tramitació, però el seu contingut marca una línia clara: l’habitatge ja no és només un actiu financer. És, primer de tot, un dret constitucional.