Si va ser alt directiu, vagi amb compte: Hisenda distingeix dos acomiadaments, encara que només se’n signés un

El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) ha tornat a recordar-nos una cosa que molts passen per alt: quan s’han succeït diferents relacions laborals, no val una única factura emocional ni fiscal. En una recent resolució, s’aclareix com ha de tributar una indemnització que, encara que percebuda com un sol pagament, deriva en realitat de dues etapes contractuals ben distintes.

Quan parlem de la fi d’una carrera professional, l’emocional i el jurídic tendeixen a entremesclar-se. Però si a més el treballador ha passat d’una relació laboral comuna a una altra especial d’alta direcció, la tributació de la quitança pot convertir-se en un parany inesperat si no es distingeix bé quina part correspon a cada etapa.

Això li va passar a la contribuent analitzada en la Resolució del TEAC de 30 de gener de 2025 (RG 1218/2022). Va treballar més de trenta-dos anys per a la mateixa empresa: des de 1978 com a empleada ordinària i, a partir de 2003, com a alta directiva. En 2011 va cessar en totes dues relacions, signant una única indemnització de més d’1,6 milions d’euros. No obstant això, Hisenda no ho va veure com un tot indivisible.

Atenció.  No tot el percebut està exempt d’IRPF, encara que així ho pactessis.

Què diu el criteri administratiu?

El TEAC ha estat clar: cada relació laboral -la comuna i la d’alta direcció- genera, si és el cas, la seva pròpia indemnització, amb el seu propi règim fiscal. Així, encara que se signi un únic acord de cessament, el rellevant no és els pactes entre les parts, sinó el que la Llei de l’IRPF considera com a exempt.

1. Relació laboral comuna (1978-2003). S’aplica el clàssic article 56 de l’Estatut dels Treballadors vigent el 2002: 45 dies per any treballat, amb topall de 42 mensualitats.
   En aquest cas, la inspecció va acceptar una exempció de 484.575,55 €, actualitzada amb l’IPC des de la data de suspensió de la relació comuna (gener de 2003) fins al cobrament el 2011.
2. Relació d’alta direcció (2003-2011). Aquí les coses canvien. Encara que durant anys es negava qualsevol exempció per aquest tipus d’acomiadament, la jurisprudència ha evolucionat. Actualment, només la part mínima obligatòria (set dies per any, màxim 6 mensualitats, en cas de desistiment empresarial) es pot considerar exempta. I això, si es tracta d’un desistiment. Si es tracta d’un ERO, com en aquest cas, no existeix mínim legal obligatori. Resultat: tot tributa com a rendiment del treball.

Atenció als pactes globals en ERO. Hisenda no ho valida si no distingeixen períodes.

La resolució deixa clar que el prorrateig general no serveix si no s’ajusta als criteris legals de l’article 7.e) de la Llei de l’IRPF. La indemnització només es pot beneficiar de l’exempció si es calcula separadament per períodes i sota els paràmetres establerts per llei. No valen acords interns, convenis o pactes contractuals.

Què cal tenir en compte si va estar en una situació semblant?

• Si en la seva carrera professional ha encadenat diferents tipus de relació laboral (comuna i especial), faci un càlcul separat.
• No es fiï que en l’ERO hagin pactat una suma global: això no determina el tractament fiscal.
• Si està planificant la seva sortida o una indemnització futura, convé simular prèviament el tractament fiscal per a evitar esglais.

En definitiva, una única indemnització pot amagar dos règims fiscals distints. I només un pot sortir-li a compte.