És aconsellable impugnar les declaracions de l’impost sobre el patrimoni dels exercicis 2021 i 2022 en vista del recurs d’inconstitucionalitat en tràmit?

L’abril de 2021, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Grup Parlamentari Popular contra la regulació de l’impost sobre el patrimoni introduïda en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2021. Aquest fet ha obert el debat sobre quina és la situació en la qual es trobarien els contribuents d’aquest impost a partir de l’exercici 2021 i següents en cas de prosperar el recurs esmentat.

Volem informar-los que l’abril de 2021, el Tribunal Constitucional (TC) va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Grup Parlamentari Popular contra la regulació de l’impost sobre el patrimoni (IP) introduïda en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2021. Aquest fet ha obert el debat sobre quina és la situació en la qual es trobarien els contribuents d’aquest impost a partir de l’exercici 2021 i següents en cas de prosperar el recurs esmentat.

Com ja sap, l’IP s’aplica individualment, no sobre ingressos anuals o transaccions, sinó sobre el patrimoni personal de les persones físiques, i el seu fet imposable es computa basant-se en el valor global de tots els béns que integren el patrimoni del subjecte passiu sense distingir per raó de la seva peculiar naturalesa econòmica.

Si bé és cert que la fortuna o el patrimoni net d’un individu pot indicar el seu grau de consum de l’estat de dret en qualitat de beneficiari directe d’una infraestructura sustentada per tots els contribuents, no és menys cert que estem davant un impost anacrònic en vies d’extinció, ja que no deixa de grava béns i capitals pels quals ja es van satisfer impostos en el moment de la seva adquisició.

L’impost va néixer en 1977 amb caràcter temporal sota el pretext de complementar dades patrimonials dels contribuents en l’impost sobre la renda, però com és habitual, l’excepcional i intempestiu va acabar establint bases en el sistema tributari espanyol, i amb els seus partidaris i detractors, la Llei orgànica 8/1980, de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) va acabar cedint el seu rendiment íntegre a les comunitats autònomes, afectant avui més de 200.000 contribuents en funció del valor de la totalitat dels seus béns en finalitzar l’any natural.

Amb els anys es va establir una aplicació d’una bonificació general del 100%, per a posteriorment ressorgir amb el RDL 13/2011 que va restablir la seva aplicació temporal per als exercicis 2011 i 2012, prorrogant-se anualment fins que la Llei 11/2020 de pressupostos generals de l’Estat del 2021 (LPGE 2021) va reconèixer irrevocablement el seu caràcter indefinit en l’article 66 que va modificar l’article 30 de la Llei 19/1991 que regula l’impost sobre el patrimoni (LIP).

RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT

El Grup Parlamentari Popular va presentar recurs d’inconstitucionalitat contra el referit article 66 LPGE per al 2021, recorrent davant el Tribunal Constitucional (TC) la disposició derogatòria primera de la Llei de pressupostos, per la qual es deroga l’apartat segon de l’article únic del Reial decret llei 13/2011, de 16 de setembre, pel qual es restableix l’IP amb caràcter temporal.

Convé significar que la Llei de PGE per a 2021 va introduir dues modificacions molt rellevants en la LIP, a través de la modificació de l’article 30. Concretament, l’increment del tipus marginal màxim del referit impost, passant del 2,5% al 3,5%; i la conversió amb caràcter indefinit de l’impost sobre el patrimoni, fins ara definit com a temporal des del seu restabliment en 2011.

Aquest augment en l’escala a un tipus màxim del 3,5%, pot superar amb escreix els tipus d’interès de mercat, i fa que en alguns casos i tenint en compte la incapacitat de generar rendiments d’uns certs patrimonis, s’hagi d’abonar un impost que redunda incongruentment en la reducció del patrimoni personal, i amb això es pot vulnerar l’article 31 de la Constitució del principi desideratiu de capacitat econòmica, atès que sotmet a gravamen una riquesa irreal, inexistent o fictícia.

Així mateix, el Grup Popular va assenyalar com a causa d’oposició que la Llei de pressupostos no pot crear impostos per ciència infusa, circumstància que s’entén produïda en convertir en indefinit un impost de naturalesa temporal i que sens dubte planteja vicis de nul·litat puix que l’article 134.7 de la Constitució, estableix que “la Llei de pressupostos no pot crear tributs, només podrà modificar-los quan una llei substantiva el prevegi”, que òbviament no és el cas que aquí ocupa.

La possible declaració d’inconstitucionalitat i la seva conseqüent expulsió de l’ordenament jurídic afectaria previsiblement les comunitats autònomes que no tinguessin aprovada la seva pròpia tarifa de l’impost, així com als no residents que tributen aplicant la tarifa estatal.

CONSEQÜÈNCIES DE LA DECLARACIÓ D’INSCONTITUCIONALITAT DE L’IP. QUINES POSSIBILITATS OFEREIX AL CONTRIBUENT?

Per tant, si el TC declarés inconstitucional la supressió definitiva de la bonificació del 100% de l’impost per extralimitació normativa de la LGPE, la conseqüència seria que en els anys 2021 i següents aquesta bonificació estaria vigent i, per tant, l’Administració estaria cridada indefectiblement a la devolució de l’impost satisfet en aquests exercicis.

Meritant l’anterior, potser procediria sense embuts i bona lògica instar la rectificació de les autoliquidacions dels exercicis ressenyats a risc d’interrompre les seves respectives prescripcions tributàries. No oblidem el singular criteri aplicat pel TC en la seva última sentència sobre plusvàlua municipal (STC 182/2021) on la nul·litat dels articles de la Llei d’hisendes locals, es va limitar temporalment a aquells casos en els quals el contribuent, a la data de dictar-se la sentència, hagués recorregut una liquidació o instat una rectificació de la seva autoliquidació.

Si el TC mantingués aquest criteri per analogia, d’igual manera que en el cas anterior només podran beneficiar-se de l’eventual declaració d’inconstitucionalitat aquells contribuents que haguessin impugnat dins del termini i en la forma escaient l’impost sobre patrimoni, no sent possible la seva devolució en qualsevol altre cas per incórrer en una situació consolidada.

Per tot això, i davant una possible declaració d’inconstitucionalitat de l’impost, seria convenient analitzar, en cada cas, la possibilitat d’impugnar les declaracions de l’impost sobre el patrimoni ja presentades i que no es trobin prescrites, en la mesura en què es doni una possible vulneració del principi de capacitat econòmica, per al que quedem a la seva disposició per a valorar la possibilitat d’impugnar les liquidacions en els termes exposats davant la imminent resolució del Tribunal Constitucional.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,